Óscar Rodríguez del Club esportiu CEME aconsegueix la 19ena posició a la Marató de Barcelona, celebrada aquest diumenge dia 12 de març amb un temps de 2.32.42 . Enguany la Marató de Barcelona, l’han corregut mes de 20.000 atletes, entre ells els representants de la secció d’atletisme del nostre Club que han obtingut bons resultats.
El primer classificat va ser Jonah Kipkemoi Chesum amb un temps de 2:08:57 .

Historia de la Marató de Barcelona
Nascut el 3 de desembre de 1938, Miquel Pucurull i Fontova respon al perfil del que tots entenem per un corredor popular. L’avi, com molta gent el coneix en aquest món, va entrar en contacte amb les curses de fons l’any 1979 gràcies a un article escrit per Ramon Oliu, el fundador de la Marató de Catalunya, en el que aconsellava com havien de començar a córrer les persones sedentàries. Tenia 41 anys, patia sobrepès i en feia 12 que havia deixat de jugar a bàsquet, el seu primer esport. Pocs mesos després de començar a entrenar-se, el març de 1980 ja es va atrevir a córrer una marató en la tercera edició de la Marató de Catalunya, que per primera vegada es va celebrar als carrers de Barcelona.
Des d’aquell dia ha corregut 43 maratons i n’ha completat 41. La Zurich Marató de Barcelona l’ha feta 28 vegades, la primera l’any 1980 i la darrera el 2010. La seva millor marca en marató és de 3h14 (Donostia’89), però també té 1h25 en mitja marató (Sitges’90) i se sent molt orgullós dels seus 4:54 en 1.500 metres en pista (Saragossa’86). A la Marató de Barcelona, la seva millor marca (3h21) la va fer el 18 de març de 1990, el mateix dia en el que la seva filla Elisenda, que va ser una maratoniana d’elit, va guanyar la cursa en categoria femenina.
Miquel Pucurull va ser també un dels impulsors de la Plataforma Marató a Barcelona, que es va crear quan la cursa es va suspendre l’any 2005, i des del seu retorn l’any 2006 forma part del seu Comitè Promotor i del seu Senat.

Ramon Oliu (Cantonigròs 1923 – Hamilton 2005) ha estat una de les figures més importants de l’atletisme català. Introductor i impulsor de la vessant popular, cal considerar-lo com el veritable promotor de les curses a peu a Catalunya i a tot l’Estat.
Llicenciat en química per la Universitat de Barcelona, va anar de jove a Estats Units a treballar, on va adquirir uns coneixements científics de molt alt nivell: Màster d’Enginyeria de Petrolis i Màster d’Enginyeria Química entre altres coses. A les primeries de la dècada dels setanta, quan tenia 48 anys, va arribar a la conclusió que necessitava fer exercici físic. Va començar a fer-ho al voltant de casa seva, a Princenton, i poc a poc es va convertir en corredor veterà de llarga distància, coincidint amb la febre per córrer que es s’estava produint a Estats Units, el seu país d’acollida.
Va quedar seduït per la marató al córrer la de Nova York l’any 1976 i, retornat a Barcelona l’any següent per motius de feina, va voler estendre la modalitat del córrer pel plaer de córrer. En front de l’estranyesa i perplexitat del vianants, solia fer-ho amb pantalons curts pels voltants del Palau de Pedralbes de la Diagonal de Barcelona, en una època en que els corredors que practicaven l’atletisme ho feien tan sols dintre dels estadis.
Va anar a la federació a preguntar en quina època es corria la marató popular a Barcelona. En respondre-li que no se’n feia cap, ni a Barcelona ni en lloc (tan sols hi havia la del Campionat d’Espanya per a federats, que se celebrava cada any i prou), va decidir que un dia no gaire llunyà l’organitzaria ell. Es va posar en contacte amb atletes que mai no sortien de les poques pistes que hi havia aleshores, i també amb dirigents esportius que quedaven esglaiats per les seves propostes de fer curses a peu pels carrers. I així, l’any 1977 va fundar la Comissió Marathon Catalunya, que amb l’ajuda de Ralmon Vancells, Jordi Mensa, Francesc Mates i el Dr. Pere Pujol, va servir per difondre per tot Catalunya els avantatges del córrer de forma popular.
Per les seves relacions amb els organitzadors de la marató de Nova York, va aconseguir que un equip de Catalunya, format per Domingo Catalan, Josep Molins, Fernando Francisco, José Pro i Jordi Jorba, fos invitat a participar en la mítica prova de la ciutat dels gratacels d’aquell any 1977, on, contra tot pronòstic, van aconseguir un tercer lloc.
L’any següent (1978) va organitzar la primera marató que es va fer a l’Estat a Palafrugell, amb 185 atletes. I després de dos anys seguits al Baix Empordà -a Barcelona no era possible per manca de permisos-, va posar en marxa la primera marató de la ciutat de Barcelona l’any 1980.
Dotat d’unes excepcionals qualitats com a organitzador, en Ramon Oliu va fer una feina titànica per desenvolupar l’atletisme popular a casa nostra: des de la creació de les primeres maratons, fins a curses de llarga distància, passant per conferències, xerrades, articles, i la publicació d’un llibre l’any 1979 i reeditat el 1999, “L’essència del córrer, que va ser – i continua essent – una referència per a tots els atletes de fons.
Membre com era de l’Acadèmia de les Ciències de Nova York, escriptor, periodista, conferenciant, i pioner del córrer a peu, en Ramon Oliu, paradigma de la senzillesa personal, es considerava com un corredor popular, i així volia que se’l reconegués. En acabar la seva labor professional a Catalunya l’any 1984 va retornar a Estats Units. Al cap de deu anys -quatre després de jubilar-se – se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que va ser la causa de la seva mort el 3 d’abril de 2005, als 82 anys.