Tee del 3 del Club de golf Terramar

Per contactar amb el coordinador de la secció: golf@ceme.cat

 

Darreres notícies

    Veure totes

    Properes activitats

    No hi ha esdeveniments en aquest moment.

    Veure totes

     

    Història del golf
    Algunes teories parlen de referències a una mena de golf trobades en jeroglífics de l’Egipte faraònic. El Chui Wan (“chui” significa colpejar i “wan” significa pilota petita en xinès), un esport que consisteix a conduir una pilota amb un pal fins a un forat del terra, és mencionat en un llibre xinès del segle XI, i el professor xinès Ling Hongling de la Universitat de Lanzhou teoritza que fou portat pels mongols a Europa durant els segles XII i XIII. També hi ha un altre antic esport xinès semblant anomenat “Ji-jou”.
    A la ciutat holandesa de Loenen aan de Vecht s’esmenta el 26 de febrer de 1297 la pràctica d’un esport amb un pal i una pilota de pell. Malgrat tot, actualment es considera que el golf tal com el coneixem avui dia s’originà a Escòcia cap al segle XII. Un joc escocès anomenat goulf fou prohibit en dues lleis del segle XV tot i que alguns especialistes sostenen que es tractava d’un esport més proper al bandy o al hurling.
    Molt aviat es va convertir en un esport molt popular, fins al punt que es diu que el rei Jaume II d’Escòcia el va prohibir perquè els seus súbdits no abandonessin la pràctica del tir amb arc. També a Escòcia es creà el primer camp de golf permanent The Musselburgh Old Links Golf Course, i les primeres regles (1754, al que més tard seria el prestigiós Royal and Ancient Golf Club of St Andrews), entre elles l’establiment dels 18 forats. També començaren a disputar-se les primeres competicions i torneigs entre diferents ciutats escoceses. L’any 1744, a Escòcia, es va constituir la primera associació o club de jugadors, la Honourable Company of Edinburgh Golfers. Des d’Escòcia s’estengué primer a Anglaterra i després de la resta del món.
    Als Estats Units és un dels esports més populars fins al punt de què ha estat el primer esport practicat a la lluna, ja que l’astronauta Alan Shepard hi va fer un cop l’any 1971. A més en aquest país hi ha més de 12.000 camps i més de 20 milions de persones el practiquen almenys un cop l’any.

    Història als Països Catalans

    Com altres esports els golf va ser introduït als Països Catalans per anglesos. El primer club d’aquest esport fou el Barcelona Golf Club (1912), que l’any 1914 es traslladà a Sant Cugat del Vallès, esdevenint Club de Golf Sant Cugat i on es construí el primer camp de golf. Al País Valencià el primer fou el de Manises (1924). Posteriorment sorgiren el Club de Golf Terramar, de Sitges (1927), el Club de Golf de la Cerdanya, a Puigcerdà, el de Llavaneres (1945), el del Prat de Llobregat (1956), el del Saler (València) (1958), el del Grau de Castelló (1959), el de Son Vida, a Palma (1964), el primer de les Illes Balears, al qual s’afegí el 1967 el de Punta Roja, el de Pals (Baix Empordà) (1966), el Club de Golf Costa Brava, a Santa Cristina d’Aro (1968), el de Torrevella (1972) i el de Vallromanes (Vallès Oriental), entre d’altres. En els darrers anys, hi ha hagut un fort creixement de federats a Catalunya, i actualment hi ha unes 50.000 llicències.

    El camp de golf

    El famós forat 17 del camp de golf TPC at Sawgrass.

    El golf es disputa en una àrea de terreny que s’anomena camp de golf. És un dels pocs esports que no es disputa en una àrea de joc estandarditzada. Cada camp de golf té un disseny únic. Cada camp consisteix en una sèrie de forats, que típicament solen ser 9 o 18, cadascun dels quals té una zona anomenada tee de sortida, i una zona anomenada green on es troba el forat, al final del recorregut. Entre ambdues, hi ha el recorregut, que pot tenir diverses formes, ja sigui recte o en angle, i que rep el nom de carrer o fairway, en anglès. És una zona de gespa ben retallada on el jugador intenta que la pilota hi quedi després de cada cop, per poder tenir un següent llançament més còmode. Aquesta zona està envoltada d’una zona de gespa més alta anomenada rough. A més, en el recorregut s’hi poden trobar diversos obstacles, ja siguin naturals o artificials, com ara llacs, uns obstacles de sorra anomenats bunkers o zones de vegetació densa amb arbrat.

    Material de golf

    Les pilotes de golf tenen un diàmetre de 42.67 mm i una massa que no pot excedir els 45.93 grams. Les pilotes modernes acostumen a tenir, dues, tres o quatre capes de diversos materials sintètics. La superfície té uns petits forats (entre 300 i 450) anomenats dimples dissenyats per millorar la seva aerodinàmica.

    Els pals de golf són utilitzats per colpejar la pilota. Consisteixen en un eix amb una part per agafar a la part superior i un cap a la part de sota, amb el que es colpeja la pilota.

    Els pals de golf moderns estan fabricats amb materials i tècniques molt avançats. En total, un jugador pot dur a la bossa fins a 14 pals. Els pals amb els quals es pot copejar més fortament la pilota i assolir major distància es denominen fustes, encara que en l’actualitat ja no són d’aquest material, sinó d’acer o titani. Es duen normalment tres fustes per als cops llargs. També existeixen uns pals anomenats ferros, més versàtils i utilitzats per una gran quantitat de cops, dels quals solen ser nou o deu. També existeixen uns pals intermedis entre els ferros i les fustes, els híbrids, que tenen la precisió d’un ferro i pràcticament la potència d’una fusta. Molts professionals han començat a utilitzar-los en el circuit. El darrer tipus de pal són els putters, utilitzats per fer rodar la bola al green fins al forat.

    Els pals anomenats ferros es diferencien entre si per l’angle de les seves bases, mitjançant el qual varia la seva inclinació perquè la bola surti llançada en trajectòries més horitzontals o més altes, segons la distància al clot. Aquests pals es designen per nombres. Com més alt sigui el nombre, major és l’angle d’inclinació del cap. Els pals amb major inclinació són els wedges, que reben noms específics com pitching wedge (de 45 a 48 °) o sand wedge (56 °), que s’usa habitualment per a treure la bola del parany de sorra (bunker). Altres wedges habituals són el gap wedge (uns 52 °) per a cobrir el buit entre els dos anteriors o el lob wedge (60 °) que ajuda a detenir la bola en el lloc on cau, sense que rodi més enllà.

    Existeix un petit objecte de fusta o plàstic anomenat tee que s’usa per situar la bola en el punt de sortida d’un forat, des d’on es fa el primer cop, amb l’objectiu que aquest cop sigui més fàcil de fer.

    Quan el golfista està al green, la bola ha de ser retirada per evitar interferència amb les boles dels rivals. Per senyalar el punt on es troba la bola s’usen uns marcadors (ball markers en anglès). Aquests marcadors són unes petites peces planes i rodones, de plàstic o metall, semblants a una moneda.

    Les botes de golf solen ser especials. Aquestes solen dur unes petites punxes dissenyades per incrementar l’agafament a terra en el moment d’efectuar el swing i poder efectuar un millor cop. Els golfistes també solen dur un guant a la mà no dominant, per agafar el pal i assegurar-ne la subjecció sense que rellisqui. També s’usen unes bosses per portar els pals, així com la resta de material necessari. Aquests bosses són transportades pel caddie.

    Desenvolupament del joc

    1=Tee sortida, 2=obstacle d’aigua, 3=rough, 4=fora límits, 5=bunker, 6=obstacle d’aigua, 7=carrer, 8=green, 9=bandera, 10=forat

    Cada ronda d’un partit de golf consisteix en la disputa d’un nombre de forats determinat, típicament 18, en un ordre determinat. Cada forat consisteix a anar colpejant la pilota, des de la sortida (tee) i des de cada posició on resti situada després de cada cop, fins a aconseguir introduir-la al forat, situat al final del recorregut. L’objectiu és introduir-la amb el menor nombre de cops possible. Per assolir aquest objectiu és important que la bola quedi el millor situada possible després de cada cop, evitant els obstacles com els bunkers de sorra o els llacs d’aigua.

    El trajecte entre cop i cop pot ser realitzat pels golfistes a peu o en un petit cotxe motoritzat. Aquests van acompanyats per un caddie, un personatge que transporta el material del golfista (típicament els pals de golf) i que els poden donar consell.

    Un forat és classificat pel seu par; el nombre de cops que se suposa que el golfista hauria de fer per completar el forat. El més comú és que un forat sigui par-quatre (quatre cops per assolir el forat, dos per arribar al green i dos més per entrar la bola al destí). També es troben forats classificats com par-tres o par-cinc, però rarament pars superiors.

    El factor clau per classificar el part d’un camp és la distància entre el tee i el green. Distàncies típiques per un par-tres són entre 91 i 224 metres, per un par-quatre entre 225 i 434 metres i per un par-cinc entre 435 i 630 metres. El pendent del recorregut (si és pujada o baixada) també pot afectar per la classificació. En el cas de baixada, per exemple, poden ser necessaris menys cops per arribar al final i el par del camp pot ser menor. Altres factors que poden afectar alhora de determinar aquest valor són la presència d’obstacles o la forma del green, ja que aquests poden requerir un cop extra per completar el recorregut.

    Un recorregut típic de divuit forats pot tenir quatre forats par-tres, deu par-quatre i quatre par-cinc, tot i que poden existir d’altres combinacions. En aquest cas el par total del recorregut seria de 72. La majoria de campionats es disputen en camps amb un par que va entre el 70 i el 72.

    Puntuació

    En cada partit l’objectiu en realitzar la ronda de tots els forats en el menor nombre de cops possible. En cada forat, la puntuació realitzada pot ser descrita, segons el nombre de cops en funció del par del forat, per la següent terminologia (cal notar que la terminologia típica del golf és en anglès per raons històriques):

    Puntuació Terme Definició
    -4 Condor quatre cops per sota del par
    -3 Albatross tres cops per sota del par
    -2 Eagle dos cops per sota del par
    -1 Birdie un cop per sota del par
    0 Par mateixos cops que el par
    +1 Bogey un cop per sobre del par
    +2 Doble Bogey dos cops per sobre del par
    +3 Triple Bogey tres cops per sobre del par
    +4 Quàdruple Bogey quatre cops per sobre del par

    Tipus de cops

    Hi ha diversos tipus de cops, en funció del moment del joc en què es colpegi la pilota. Aquests són (la terminologia és en anglès):

    • El drive és un cop de llarga distància, executat des del tee de sortida, i que té per objectiu moure la pilota a la major distància possible dins del carrer o fairway.
    • L’approach és un cop d’aproximació i el seu objectiu és situar la pilota dins del green.
    • El chip és un cop molt curt utilitzat per una aproximació curta, normalment per situar una bola dins del carrer o per sortir d’algun obstacle, per exemple de sorra.
    • El putt és un cop dissenyat perquè la bola rodi sobre la gespa sense aixecar-se. S’utilitza quan la pilota està al green, normalment per a fer-la entrar al forat. El lag és un tipus de putt per una llarga distància, normalment d’aproximació de la bola al forat.

    El handicap

    El handicap és una mesura numèrica de l’habilitat del golfista amateur de jugar a golf en un camp de 18 forats. El handicap representa, generalment, el nombre de cops per damunt del par que un jugador pot assolir, en mitjana durant un dia. Quan més bo és un jugador menor handicap té.

    En les competicions, aquest handicap se li resta al jugador del nombre total de cops realitzats al final d’una ronda, per calcular el marcador net. D’aquesta manera poden competir en un mateix partit jugadors de diferent nivell. El sistema de handicap no s’utilitza en el camp professional. Els golfistes professionals solen marcar diversos cops per sota del par en un recorregut i per tant tenen un handicap calculat de 0 o menys, que deixa el seu nombre de cops sense modificar. Algú amb un handicap de 0 o menys té el qualificatiu de “golfista scratch”.

     

    Ofertes destacades per a socis CEME

     

    Veure detalls

    DiR

    Us informem que els socis familiars o passius d’altres col·lectius del CEME no es poden acollir a aquesta oferta del DIR.

    Veure detalls

    Camp Base

    Acord de col·laboració entre Camp Base i la Secció de Muntanya del Club Esportiu Mossos d’Esquadra per oferir descomptes a socis del CEME.

    Acsa cocacola cat regal abertis